Gila i Maragall

Gila explicava en una de les seves memorables aventures que va aconseguir detenir Jack l'Esbudellador amb indirectes. Es feia el trobadís i li deixava anar allò d'"algú ha matat algú". Al final el criminal no va poder suportar la pressió i es va entregar. Doncs, sembla que aquesta és la tàctica que també ha adoptat Maragall respecte de Montilla. Ahir tots dos visitaven la nova seu de la Generalitat a Madrid i la llibreria Blanquerna. El president va aprofitar per adquirir alguns llibres, com Historia breve de Argentina, d'Antonio Tello, i El concepto de crítica de arte en el romanticismo alemán, de Walter Benjamin. Però en va comprar un tercer que de ben segur no es va poder reprimir d'endur-se'n, Los apuñalamientos, de Leonardo Sciascia. I tot això davant els morros de Montilla.
Maragall es mereix el premi Gila a la millor indirecta en política. No se li podrà negar mai el seu sentit de l'oportunitat, només que amb el temps el refina. Fins no fa gaire aquest tipus de gestos eren en forma de 3% o de corona d'espines. Ara ha trobat un nou llenguatge en la compra de llibres. No podia agafar El codi Da Vinci, com tothom. Havia de ser Los apuñalamientos.
Seguint amb la teoria Gila, potser el president espera amb aquests gestos una rendició a última hora de Montilla a base d'indirectes. S'imaginen el candidat socialista enfonsat al mig de la llibreria cridant: "Està bé, ja n'hi ha prou, no puc més, em retiro!"? Difícil en algú foguejat en les més dures batalles del Baix Llobregat. Per mi, que el candidat socialista tindrà més resistència que el Jack l'Esbudellador de Gila.

Xavier Casinos