- Durant els primers dies de malaltia, a aquells qui demanàvem per mi a la centraleta de l'empresa, no se'ls deia res concret, se'ls feia veure que no hi era al meu lloc de treball, sense cap més explicació, ni del perquè, ni quan tornaria, ni si em volien deixar algun encàrrec. Com si m’estigués al carrer, fent una cigarreta.
- Al mateix temps, el meu telèfon directe (935057691) no era contestat per cap persona, ni tan sols s'havia derivat vers un altre terminal de quelcom qui pogués rebre qualsevol informació, relativa a la meva feina o a la meva persona.
- Des del propi dia 23 de desembre (la meva baixa va ser comunicada el 22 a la tarda) es va tallar radicalment el rebot del meu correu professional a la meva adreça particular. Feia ja dos llargs anys que jo gaudia d'aquest servei de derivació de missatges al meu domicili, sense cap problema. De cop, algun indocumentat (trieu, perquè hi ha més d'un), amb una mala llet inversament proporcional a la seva intel·ligència, va ordenar que m’aïllessin de tota comunicació professional, però també personal, amb el meu lloc de treball.
- Ara, des de fa uns dies, a centraleta s'informa que em trobo en situació d'incapacitat laboral transitòria, sense més explicacions. El cert és que quan algú deixa un encàrrec per a mi, ni que sigui qualificat d'urgent, passa a formar part de l'arxiu de l'empresa. Mai se'm comunica cap avís, dec estar mort per a alguns.
- Atès que hi figuro, amb el meu nom i cognom al llistí de telèfons, algunes persones m'han fet arribar diverses peripècies sofertes en el seu intent de cercar-me a la feina. Proveïdors, amics, col·legues, familiars, etc. s'han trobat en una situació ben estranya en trucar-me a l'empresa i que ningú els digués el què realment estava succeint.
- Per cert, un fill meu, tenint una expectativa de feina molt interessant, l'ha perduda perquè les persones interessades no rebien resposta dels correus que m'enviaven a l'oficina. Havent trucat a centraleta, se'ls diu que estic malalt, s'agafa el seu encàrrec demanant que em posi en contacte amb urgència i ningú es pren la molèstia de fer-m'ho saber. Resultat: el meu fill perd una ocasió d'or en l'àmbit professional.
- Una altra persona, escriu un correu per a informar-me del traspàs d'un familiar. Impossibilitat de contestar, de conèixer el fet, de pogué anar al tanatori ni al funeral..., en fi un desastre evitable amb una mica de sensibilitat.
- No cal donar-li massa voltes, l'assetjament continua, desprès de vint-i-sis llargs mesos.
- I la direcció mirant-se el melic d'uns resultats irrellevants, a costa del que sigui.
- I molts companys i companyes, no tots per cert, veient aquest grotesc espectacle encantats i contents perquè no els esquitxa, pel moment.
- Ja us arribarà, no patiu.
.

































