"Senyores" a les carreteres catalanes

Avui, a la secció de "cartes dels lectors de La Vanguardia, trobem una aplicació didáctica ben curiosa en relació a la carta del senyor Joan Brunet, ja reproduïda aquí fa uns dies:

En resposta a la carta "Què fa aquesta senyora?" (3/ V/ 2007), de Joan Brunet, crec que als nens quan pregunten se´ls pot explicar tot d´una manera senzilla; no faran mai preguntes més enllà del que puguin entendre. Així s´evita haver de començar a explicar de sobte temes que per haver-los amagat es converteixen en escabrosos.

A les seves filles els diria que aquella senyora està allà perquè hi ha gent dolenta que s´ha aprofitat de la seva pobresa i mitjançant falses promeses l´obliguen a estar-se allà per fer companyia a d´altres persones, també dolentes i molt dissortades, que necessiten pagar per tenir companyia i a les quals no els importa que aquesta sigui forçada i que no hi hagi una vertadera amistat. "Imagina´t, com si jo pagués perquè algú em fes companyia i les carantonyes que em fa la mare. O molt pitjor: que la mare es veiés obligada a fer aquesta feina amb desconeguts"

La signa MIREIA ALSINA I MARGALL, de Barcelona.

És molt curiòs veure com una directa i molt clara denùncia d'una greu manca d'actuació de les administracions pùbliques del Principat, es pot extraure simplement una aplicació pedagògica. No cal que qui té la responsabilitat i l'autoritat d'evitar l'espèctacle i de perseguir les actuacions delictuoses que suposen la seva "mise en escène" (proxenetisme, drogadicció, prostitució, alarma social, exhibicionisme, escàndol públic, etc.); el que hem de tenir cura és com ho expliquem a la canalla, "sempre en positiu i de bon rotllo".
No cal dir que dir-li "fer companyia i carantonyes" al sexe pagat en carretera és tan poc veritat com dir que les "senyores" fan auto-stop.