Resultat idoni

Per Xavier Bru de Sala; EL TEMPS

Vist i comprovat, al contrari del que havíem vaticinat el 2004, que amb les formacions nacionalistes catalanes en contra el PSOE també podia mantenir la majoria, ara, per assegurar la jugada, convindria que els socialistes perdessin pocs diputats, posem-n’hi una mitja dotzeneta, i que els nacionalistes es quedessin, en conjunt, com estan. Si CiU i ERC baixen, doncs el PSOE hauria de perdre’n alguns més, de manera que els vots nacionalistes, de CiU, d’ERC o de tots dos, fossin de debò necessaris per a dur endavant la legislatura. En contrapartida, entraríem en una etapa amb els socialistes incòmodes i el corifeu mediàtic popular encara més cridaner que en aquests anys passats i tan presents. En tot cas, els catalans insubornables, els qui prometen unes formes de fer política més exigents que mai amb el poder central, tindrien l’oportunitat d’or per demostrar com n’arriben a ser, d’inconseqüents.

Com aplicarien, arribat el cas, la seva força? Hipòtesi A: segons el mètode ja experimentat de la subhasta a la baixa, consistent a oferir suport des d’ERC en canvi de menys contrapartides que CiU, i a oferir-lo des de CiU en canvi de menys del que acaba de demanar ERC, sempre amb la condició imprescindible que l’altre no surti a la foto. És clar que la subhasta inversa té uns límits, que si no encara acabaríem incrementant el dèficit fiscal. També és clar que resulta contraproduent per als interessos dels catalans, encara que pugui ser més perjudicial per al qui no fos l’escollit per a pactar, ja que el missatge a l’electorat nacionalista que l’altre no compta ni pesa, mentre un mateix és el suport imprescindible del famós Gobierno de España, és d’una contundència aclaparadora, o així ho veuen des de les direccions de CDC, UDC i ERC.

Hipòtesi B: que CiU i Duran aconsegueixin el títol de soci preferent. Un PSOE a la baixa, però encara guanyador, podria arribar a la conclusió que necessita reforçar la imatge centrista. Aleshores es repartirien els papers, ERC a Catalunya, CiU a Espanya, i tots barallats.

Amb la hipòtesi C o d’unitat catalana, no hi comptéssiu pas. De cap manera!