CARTA A RAMON TREMOSA

Senyor Tremosa,
Em sembla d'una frivolitat extrema que, en un programa com l'Àgora de fa uns dies en el qual hi participàveu economistes académics, vostè tinguès el dubtòs gust de treure una anècdota tan poc seriosa com la campanya de dinamització de l'asistència al cinema entre els jubilats madrilenys. Cap altre contertulià va fer ús de trets tan poc seriosos en mig d'un debat brillant i apasionant sobre el finançament autonòmic i altres consideracions sobre corresponsabilitat fiscal, solidaritat, balances fiscals, etc. Si tan li molesta l'ús que la Comunitat madrilenya fa en favor dels seus jubilats i de l'assistència a les sales cinematogràfiques, per què no pensa durant quants decennis, o segles, es podria fer una campanya similar a Catalunya amb la despesa absurda de la festeta de Frankfurt (11,6 milions d'euros). I, atès que vostè vol fer crítica de despeses alienes poc justificades, per què, segons citava el seu curriculum a l'inici del programa, no ens explica les seves col·laboracions en diaris com l'AVUI i setmanaris com EL TEMPS, veritables pous on s'enterren diners dels soferts contribuents sense cap criteri de qualitat, eficàcia o resultat econòmic. No li sembla un xic vergonyòs que li pagui els articles(una misèria, per cert, en nom dels serveis a la pàtria) el xucla-calès-públics Eliseu Climent (10 milions d'euros, nomès de la Generalitat catalana, en els darrers cinc anys)?
Li manifesto el meu respecte pels seus criteris, de rigor econòmic indubtable, que comparteixo en bona mesura, però de la mateixa manera, vull fer-li palès el desacord amb aquestes manipulacions demagògiques que tan mal fan, sobre tot des d'una trona en la televisió pública catalana (un altre model de derroche a la madrileña), especialment davant una audiència poc entesa en la matèria d'aquell debat, que tendeix al reduccionisme conceptual al qual ens tenen acostumats els polítics del país.
Rebi una salutació ben cordial.

Vicente Carballido