TEMPS ERA TEMPS. . .

"Hi ha hagut uns sectors intel•lectuals del país que s’han dedicat a barretinitzar el català. Quan es parla de fer coses en català et posen la barretina i em sembla absolutament pervers. Això ha anat pouant no només en uns ambients de dretes sinó també en molta gent d’esquerres. I el públic es deixa endur per l’opinió de molta gent i no sap valorar un esforç com aquest. Els altres productes es nodreixen de públic turista que passa per Barcelona i dels nous immigrants. El públic català hauria de suportar les apostes com la nostra i no ho fa. Tot plegat em fa sentir pessimista. Els gran musicals i espectacles en català ho tenen molt difícil. Quan el públic està molt segmentat és difícil assumir riscos.

Fa molts anys, quan anàvem a València, per exemple amb el No hablar en clase, hi anàvem sempre en català i això amb els anys ha anat canviant fins que ara és molt difícil actuar en català a València. Ja al 93, amb el govern socialista de Lerma, ens obligaven a actuar en castellà al Teatre Pincipal i ens hi vam negar i vam anar al Micalet, un teatre molt més petit, perquè no volíem renunciar al que havíem fet sempre, que era adreçar-nos en català al públic que sempre havíem tingut a València. La gent ha anat desertant. Aquí no estem en aquesta situació però les coses no pinten gens bé."





ANNA ROSA CISQUELLA, productora executiva de Dagoll Dagom i coordinadora general de 3xTR3S