Ara que els retalls pressupostaris del Govern de la Generalitat amenacen fins i tot les ONGs han començat les ganivetades per assegurar-se el botí que els catalans paguem indirectament i per nassos amb els nostres impostos a un seguit d'organitzacions, la majoria de les quals desconegudes, opaques i tèrboles. Com que el pressupost s'aprima, la consigna de la Tribu dels Sostenibles és -ho avisem- "les ONGs cristianes són un llast". No serem nosaltres qui defensem la tupida xarxa d'organitzacions cristianes amb "dret a cuixa", però seria innoble no reconèixer que algunes d'elles tenen com a mínim més sentit de la decència, més predisposició a la transparència i un currículum més seriós i contrastable. Tots sabem d'alguna organització cristiana que ajuda gent necessitada del nostre entorn facilitant-los menjar, medicaments, roba o lloguers sense entrar en qüestions religioses ni dilapidar els recursos governamentals o particulars en superestructures i muntatges polítics. L'assistència a les demandes humanitàries dels més desafavorits del país facilita la verificació de la feina feta. I és que la proximitat és un grau.
És molt més complicat, però, comprovar on van els diners de moltes ONGs que es dediquen a "ajudar" el tercer món. Sovint aquests ajuts consisteixen en l'adoctrinament de poblacions que ja tenen problemes prou greus com per haver de patir a més les lliçons magistrals de gent doctrinària que pretén exportar sistemes polítics fracassats i totalitars o experiments socials absurds que només serviran per a fer tesis o documentals deixant finalment al darrere un col·lectiu frustrat i ancorat en la seva misèria i la seva desesperació. Fins i tot, algunes ONGs s'impliquen directament en conflictes que són molt complexos d'entendre i encara més de resoldre. No els entenen i empudeguen, són manipulables i potser no s'adonen que la seva intervenció no deixa de ser una forma de colonialisme, per més progre i benintencionat que sigui, molt semblant a les missions amb que l'església catòlica pretenia "convertir negrets" fa dècades.
Algunes ONGs directament o indrecta poden acabar subministrant armament, logística, propaganda o infraestructura militar a organitzacions criminals per comptes de fer arribar a la població real que pateix tota mena de penalitats menjar, metges, mestres, medicaments, llibres, mitjans tècnics per a l'obtenció d'aigua, microcrèdits per a la compra de terra o per l'inici d'un negoci, suport per organitzar cooperatives, etc.
Volem deixar molt clar que creiem fermament en la necessitat d'ajudar particularment i col·lectivament poblacions que necessiten el nostre suport, però no podem permetre que una proporció incerta d'aquests ajuts vagin a parar a mans de vividors o de totalitaris. No es tracta només d'una qüestió de "diners" -dels nostres diners, per cert-, estem parlant de decència i de democràcia. Si hi ha persones o grups que volen implicar-se directament en algun conflicte polític o militar, que ho facin. Però que sigui en el seu nom, amb els seus mitjans i sota la seva responsabilitat. Si aquesta implicació es fa en nom del nostre país o es sufraga amb els nostres impostos tenim el dret de saber-ho i de decidir si hi estem d'acord. Probablement la majoria estem a favor de col·laborar en la construcció d'escoles a Bolívia, de cooperatives agrícoles al Punjab o d'hospitals a Mauritània, pero exigim que no se'ns enganyi amb l'excusa de l'ajut humanitari. ¿Algun cèntim dels nostres diners ha anat a parar al "Vaixell de l'amor" que transportava armes espanyoles de l'Iran al Líban per a Hizbollah? ¿Alguna ONG està subvencionant milícies armades hutus radicades al Congo? ¿La xarxa palestina de Catalunya està sufragant la seva campanya de boicot a Israel amb els nostres impostos? Ho volem saber, en tenim tot el dret, és una exigència democràtica bàsica, perquè seria un desastre sense precedents i una autèntica indecència política que sabéssim que estem implicats en alguna guerra sense que ningú no ens n'hagi informat. Des d'aquí demanem a tots els grups del Parlament de Calalunya, a tots els mitjans de comunicació i a totes les organitzacion cíviques del país que compleixin amb la seva obligació i esbrinin si, sense saber-ho, estem en guerra.
Des d'aquest blog hem denunciat reiteradament l'arbitrarietat o la mala fe amb què l'actual Govern de la Generalitat reparteix els nostres impostos en el nostre nom a certes organitzacions, moltes d'elles antijueves. Si algú fins ara ha volgut tranquil·litzar la seva consciència dient-se "aquests són una colla de sionistes" per no fer-se preguntes incòmodes i dormir tranquil, potser que comenci a desvetllar-se : l'ONU ha denunciat que una ONG catalana sufraga una milícia hutu radicada al Congo, un grup format per criminals implicats en el genocidi de Ruanda dels anys '90 que continuen practicant salvatjades inenarrables. Ep! : algú no ho ha entès? L'ONU investiga si el Govern de Catalunya està implicat en una guerra i sufraga un grup de criminals!! Algú ha llegit un desmentit del nostre Govern? : impossible; mireu la raó, explicitada en la Memòria del 2007 de l'Agencia Catalana de Cooperació al Desenvolupament (ACCD), relativa a "la cooperació bilateral a iniciativa d'altres actors", és a dir, a les ONGs, que s'enduen el 62,5% del pressupost :
"Aquesta modalitat es caracteritza perquè totes les fases del cicle del projecte o programa (identificació, elaboració i formulació, planificació de les fases, execució, seguiment i avaluació dels resultats i de l’impacte) són responsabilitat d’agents que no pertanyen a l’Administració de la Generalitat de Catalunya, tot i que són finançades amb fons de procedència pública".
El 62,5% de 130 milions d'Euros previstos per l'any 2010 són 81,25 milions d'Euros (13.519 milions de pessetes). Hi ha gent que deixaria dos dies sense postres a la seva mare per tants diners.
AL PRINCIPI VA SER EL CASH
1.- El món sencer va quedar perplex davant l'esforç i la generositat del voluntariat de la Barcelona Olímpica l'any '92. Milers i milers de persones bolcant-se per contribuir en la mesura de les seves forces van aconseguir que aquelles Olimpiades fossin extraordinàries. La ciutat que no va obtenir la candidatura l'any 1936 perquè les "nacions civilitzades" van voler fer content Hitler i Berlin; la ciutat que, malgrat aquella injustícia, va iniciar unes olimpiades alternatives estroncades per la guerra civil. La ciutat que va veure com aquells atletes antifeixistes, molts d'ells jueus, van deixar de competir per unir-se a la República, per lluitar i per donar la seva vida per la llibertat i la democràcia, havia de defensar una memòria tan gloriosa davant de totes les nacions... I alguns, fredament, van fer comptes i van pensar que l'entusiasme podia ser un actiu.
2.- Als anys '90 van alçar-se moltes veus per exigir als països del primer món que contribuïssin al desenvolupament dels països més empobrits. Aquella campanya del 0,7% va fer forat... sobretot pels qui, fredament, van fer comptes i van pensar que la solidaritat podia ser un actiu.
3.- Les protestes justificades per aconseguir que la Hisenda pública destinés un percentatge de la recaptació a organitzacions laiques i no governamentals d'ajut a la solidaritat i el desenvolupament de poblacions desafavorides i no únicament, com havia estat fins aleshores, a l'església catòlica, va ser atesa... especialment en favor dels qui, fredament, van fer comptes i van pensar que els impostos podien ser un immens actiu.
No hem de renunciar a la bondat i a la solidaritat pel fet que una minoria de desalmats s'aprofitin de la bona fe de la gent. Senzillament hem d'exigir mecanismes seriosos i verificables de control per tal d' evitar els abusos. Hi ha una quantitat fabulosa de diners, una part considerable dels nostres impostos, que van a parar a mans desconegudes, repartits interessadament per funcionaris o càrrecs polítics que lliuren les seves guerres personals i ideològiques amb la més absoluta irresponsabilitat. Ja ho vam denunciar fa temps en l'article que duia per títol QUAN LES ONGs ENS EMMERDIN . Cal que els nostres representants polítics, especialment els grups de l'oposició, compleixin amb la seva obligació i, a més d'interpel·lar el Govern, investiguin acuradament què esà passant i ho denuncïin on calgui. El silenci, la passivitat, la incapacitat o l'intercanvi de dossiers no només serien un deshonor, són una bomba de rellotgeria per al proper Govern i, sobretot, per als catalans. S'apropa el dia que haurem de comparèixer davant la resta de nacions amb la cara i les mans netes. No podem ennumerar la llista d'adversaris, però sabem que seran molts i poderosos. ¿Podem permetre'ns el llast del desprestgi que suposaria que ens acusessin d'estar participant en guerres que desconeixem?
GANIVETADES
Fa uns dies TV3 ens va informar que l'ONG catòlica "Inshuti" era acusada per l'ONU de subvencionar grups o milícies assasines d'hutus amb base al Congo. Ho relatava amb un to "de bon noi" convenientment modulat en Pepe Garriga, el "Flagell dels jueus", que des de fa uns mesos es dedica a la narració -sense donar la cara- de notícies "progres". En Pepe ara és la veu de Ràdio Tirana a TV3. El cas es que el xicot en part tenia raó : l'ONU investiga "Inshuti". Els responsables d'aquesta ONG desmenteixen que hagin lliurat 200.000 Euros per a armes o segrestos de nens soldats, però accepten que aquesta quantitat s'ha escolat pels passadissos de l'Audiència Nacional en denúncies contra 40 dirigents Tutsis de Ruanda. Cal que tinguem clares dues coses :
1.- Un sonat d'una ONG s'ha gastat 33 milions de pessetes DELS NOSTRES IMPOSTOS per denunciar als tribunals espanyols que els governants actuals de Ruanda són uns bèsties. Si això és cert, ¿no seria més lògic que fos un Govern qui ho denuncies, i no pas una ONG?
Quedi constància que aquesta ONG defensa aferrissadament que els hutus, en general i en particular, són boníssims i que, encara que se'ls va anar una mica la mà matant prop d'un milió de tutsis en un mes, això no és res comparat amb el mal econòmic i moral que els tutsis van exercir de la mà dels perversos iànquis i dels lobbys en general (els sona la música?). És difícil de creure que, donat aquest grau d'implicació del tot acrític, aquesta ONG hagi actuat honradament i no s'hagi empastifat amb delictes de sang.
2.- Què fa en Pepe Garriga denunciant una ONG!? No, un moment, en Pepe Gariga va denunciar UNA ONG CATÒLICA, i ho va remarcar repetidament. El detall és important. Als ulls dels pobres mortals, les ONGs que desvien els diners dels catalans i fan les seves guerres en nom de Catalunya contra els EEUU i parlen de lobbys i lluites entre pobles que no entenem però subvencionem, són calcades. Però per al Pepe Garriga i per a qui subvenciona Ràdio Tirana ("chi serà, serà..."?), la cosa és ben diferent... En Pepe denuncia una ONG catòlica. És important remarcar-ho ara que els pressupostos s'aprimaran i tocarà menys per la Xarxa palestina. A més, és improbable que l'ONU denuncïi les ONGs que passen la pasta dels impostos dels irreprotxables ciutadans occidentals a organitzacions armades i fonamentalistes palestines. (Coses de l'ONU i dels senyors del petroli!).
De tota manera, que ningú no s'esveri... Fa una setmana el Col·legi de Periodistes va incorporar unes "noves recomanacions per a la cobertura de conflictes armats en una revisió, fruit del treball conjunt de l’Oficina de Promoció de la Pau i els Drets Humans de la Generalitat, el Col·legi de Periodistes i l'Observatori de cobertura de conflictes". Es tracta d'un Decàleg (ai, Moisès!) que "parteix de la base que els mitjans de comunicació tenen capacitat per influir en el desenvolupament de conflictes, afavorir la seva resolució o contribuir a reduir el patiment de les persones afectades i demana donar veu a tots els actors, investigar les causes del conflicte en profunditat i evitar el llenguatge dels combatents".
És a dir, a casa nostra els periodistes no estan per informar, sinó per influir en els conflictes i resoldre'ls. Però, ¿qui ha agafat pel ous al Col·legi de Periodistes? : l’Oficina de Promoció de la Pau i els Drets Humans de la Generalitat, la mateixa que en el seu calendari de "dies internacionals fa constar "el dia internacional de la Solidaritat amb el Poble Palestí" però ha eliminat el "Dia de l'Holocaust" que commemoren totes les nacions democràtiques; la mateixa que quan parla de l'Amical de Mathausen no esmenta ni una sola vegada els jueus.
Senyores i senyors, hagin votat el que hagin votat, estem governats per antisemites disposats a dur-nos a l'infern de les seves pulsions i els seus prejudics. I estem en guerra : en Pepe Garriga, el Col·legi de Periodistes i l’Oficina de Promoció de la Pau i els Drets Humans de la Generalitat algun dia, potser, ens n'informaran. O potser ho farà un tribunal internacional.
És molt més complicat, però, comprovar on van els diners de moltes ONGs que es dediquen a "ajudar" el tercer món. Sovint aquests ajuts consisteixen en l'adoctrinament de poblacions que ja tenen problemes prou greus com per haver de patir a més les lliçons magistrals de gent doctrinària que pretén exportar sistemes polítics fracassats i totalitars o experiments socials absurds que només serviran per a fer tesis o documentals deixant finalment al darrere un col·lectiu frustrat i ancorat en la seva misèria i la seva desesperació. Fins i tot, algunes ONGs s'impliquen directament en conflictes que són molt complexos d'entendre i encara més de resoldre. No els entenen i empudeguen, són manipulables i potser no s'adonen que la seva intervenció no deixa de ser una forma de colonialisme, per més progre i benintencionat que sigui, molt semblant a les missions amb que l'església catòlica pretenia "convertir negrets" fa dècades.
Algunes ONGs directament o indrecta poden acabar subministrant armament, logística, propaganda o infraestructura militar a organitzacions criminals per comptes de fer arribar a la població real que pateix tota mena de penalitats menjar, metges, mestres, medicaments, llibres, mitjans tècnics per a l'obtenció d'aigua, microcrèdits per a la compra de terra o per l'inici d'un negoci, suport per organitzar cooperatives, etc.
Volem deixar molt clar que creiem fermament en la necessitat d'ajudar particularment i col·lectivament poblacions que necessiten el nostre suport, però no podem permetre que una proporció incerta d'aquests ajuts vagin a parar a mans de vividors o de totalitaris. No es tracta només d'una qüestió de "diners" -dels nostres diners, per cert-, estem parlant de decència i de democràcia. Si hi ha persones o grups que volen implicar-se directament en algun conflicte polític o militar, que ho facin. Però que sigui en el seu nom, amb els seus mitjans i sota la seva responsabilitat. Si aquesta implicació es fa en nom del nostre país o es sufraga amb els nostres impostos tenim el dret de saber-ho i de decidir si hi estem d'acord. Probablement la majoria estem a favor de col·laborar en la construcció d'escoles a Bolívia, de cooperatives agrícoles al Punjab o d'hospitals a Mauritània, pero exigim que no se'ns enganyi amb l'excusa de l'ajut humanitari. ¿Algun cèntim dels nostres diners ha anat a parar al "Vaixell de l'amor" que transportava armes espanyoles de l'Iran al Líban per a Hizbollah? ¿Alguna ONG està subvencionant milícies armades hutus radicades al Congo? ¿La xarxa palestina de Catalunya està sufragant la seva campanya de boicot a Israel amb els nostres impostos? Ho volem saber, en tenim tot el dret, és una exigència democràtica bàsica, perquè seria un desastre sense precedents i una autèntica indecència política que sabéssim que estem implicats en alguna guerra sense que ningú no ens n'hagi informat. Des d'aquí demanem a tots els grups del Parlament de Calalunya, a tots els mitjans de comunicació i a totes les organitzacion cíviques del país que compleixin amb la seva obligació i esbrinin si, sense saber-ho, estem en guerra.
Des d'aquest blog hem denunciat reiteradament l'arbitrarietat o la mala fe amb què l'actual Govern de la Generalitat reparteix els nostres impostos en el nostre nom a certes organitzacions, moltes d'elles antijueves. Si algú fins ara ha volgut tranquil·litzar la seva consciència dient-se "aquests són una colla de sionistes" per no fer-se preguntes incòmodes i dormir tranquil, potser que comenci a desvetllar-se : l'ONU ha denunciat que una ONG catalana sufraga una milícia hutu radicada al Congo, un grup format per criminals implicats en el genocidi de Ruanda dels anys '90 que continuen practicant salvatjades inenarrables. Ep! : algú no ho ha entès? L'ONU investiga si el Govern de Catalunya està implicat en una guerra i sufraga un grup de criminals!! Algú ha llegit un desmentit del nostre Govern? : impossible; mireu la raó, explicitada en la Memòria del 2007 de l'Agencia Catalana de Cooperació al Desenvolupament (ACCD), relativa a "la cooperació bilateral a iniciativa d'altres actors", és a dir, a les ONGs, que s'enduen el 62,5% del pressupost :
"Aquesta modalitat es caracteritza perquè totes les fases del cicle del projecte o programa (identificació, elaboració i formulació, planificació de les fases, execució, seguiment i avaluació dels resultats i de l’impacte) són responsabilitat d’agents que no pertanyen a l’Administració de la Generalitat de Catalunya, tot i que són finançades amb fons de procedència pública".
El 62,5% de 130 milions d'Euros previstos per l'any 2010 són 81,25 milions d'Euros (13.519 milions de pessetes). Hi ha gent que deixaria dos dies sense postres a la seva mare per tants diners.
AL PRINCIPI VA SER EL CASH
1.- El món sencer va quedar perplex davant l'esforç i la generositat del voluntariat de la Barcelona Olímpica l'any '92. Milers i milers de persones bolcant-se per contribuir en la mesura de les seves forces van aconseguir que aquelles Olimpiades fossin extraordinàries. La ciutat que no va obtenir la candidatura l'any 1936 perquè les "nacions civilitzades" van voler fer content Hitler i Berlin; la ciutat que, malgrat aquella injustícia, va iniciar unes olimpiades alternatives estroncades per la guerra civil. La ciutat que va veure com aquells atletes antifeixistes, molts d'ells jueus, van deixar de competir per unir-se a la República, per lluitar i per donar la seva vida per la llibertat i la democràcia, havia de defensar una memòria tan gloriosa davant de totes les nacions... I alguns, fredament, van fer comptes i van pensar que l'entusiasme podia ser un actiu.
2.- Als anys '90 van alçar-se moltes veus per exigir als països del primer món que contribuïssin al desenvolupament dels països més empobrits. Aquella campanya del 0,7% va fer forat... sobretot pels qui, fredament, van fer comptes i van pensar que la solidaritat podia ser un actiu.
3.- Les protestes justificades per aconseguir que la Hisenda pública destinés un percentatge de la recaptació a organitzacions laiques i no governamentals d'ajut a la solidaritat i el desenvolupament de poblacions desafavorides i no únicament, com havia estat fins aleshores, a l'església catòlica, va ser atesa... especialment en favor dels qui, fredament, van fer comptes i van pensar que els impostos podien ser un immens actiu.
No hem de renunciar a la bondat i a la solidaritat pel fet que una minoria de desalmats s'aprofitin de la bona fe de la gent. Senzillament hem d'exigir mecanismes seriosos i verificables de control per tal d' evitar els abusos. Hi ha una quantitat fabulosa de diners, una part considerable dels nostres impostos, que van a parar a mans desconegudes, repartits interessadament per funcionaris o càrrecs polítics que lliuren les seves guerres personals i ideològiques amb la més absoluta irresponsabilitat. Ja ho vam denunciar fa temps en l'article que duia per títol QUAN LES ONGs ENS EMMERDIN . Cal que els nostres representants polítics, especialment els grups de l'oposició, compleixin amb la seva obligació i, a més d'interpel·lar el Govern, investiguin acuradament què esà passant i ho denuncïin on calgui. El silenci, la passivitat, la incapacitat o l'intercanvi de dossiers no només serien un deshonor, són una bomba de rellotgeria per al proper Govern i, sobretot, per als catalans. S'apropa el dia que haurem de comparèixer davant la resta de nacions amb la cara i les mans netes. No podem ennumerar la llista d'adversaris, però sabem que seran molts i poderosos. ¿Podem permetre'ns el llast del desprestgi que suposaria que ens acusessin d'estar participant en guerres que desconeixem?
GANIVETADES
Fa uns dies TV3 ens va informar que l'ONG catòlica "Inshuti" era acusada per l'ONU de subvencionar grups o milícies assasines d'hutus amb base al Congo. Ho relatava amb un to "de bon noi" convenientment modulat en Pepe Garriga, el "Flagell dels jueus", que des de fa uns mesos es dedica a la narració -sense donar la cara- de notícies "progres". En Pepe ara és la veu de Ràdio Tirana a TV3. El cas es que el xicot en part tenia raó : l'ONU investiga "Inshuti". Els responsables d'aquesta ONG desmenteixen que hagin lliurat 200.000 Euros per a armes o segrestos de nens soldats, però accepten que aquesta quantitat s'ha escolat pels passadissos de l'Audiència Nacional en denúncies contra 40 dirigents Tutsis de Ruanda. Cal que tinguem clares dues coses :
1.- Un sonat d'una ONG s'ha gastat 33 milions de pessetes DELS NOSTRES IMPOSTOS per denunciar als tribunals espanyols que els governants actuals de Ruanda són uns bèsties. Si això és cert, ¿no seria més lògic que fos un Govern qui ho denuncies, i no pas una ONG?
Quedi constància que aquesta ONG defensa aferrissadament que els hutus, en general i en particular, són boníssims i que, encara que se'ls va anar una mica la mà matant prop d'un milió de tutsis en un mes, això no és res comparat amb el mal econòmic i moral que els tutsis van exercir de la mà dels perversos iànquis i dels lobbys en general (els sona la música?). És difícil de creure que, donat aquest grau d'implicació del tot acrític, aquesta ONG hagi actuat honradament i no s'hagi empastifat amb delictes de sang.
2.- Què fa en Pepe Garriga denunciant una ONG!? No, un moment, en Pepe Gariga va denunciar UNA ONG CATÒLICA, i ho va remarcar repetidament. El detall és important. Als ulls dels pobres mortals, les ONGs que desvien els diners dels catalans i fan les seves guerres en nom de Catalunya contra els EEUU i parlen de lobbys i lluites entre pobles que no entenem però subvencionem, són calcades. Però per al Pepe Garriga i per a qui subvenciona Ràdio Tirana ("chi serà, serà..."?), la cosa és ben diferent... En Pepe denuncia una ONG catòlica. És important remarcar-ho ara que els pressupostos s'aprimaran i tocarà menys per la Xarxa palestina. A més, és improbable que l'ONU denuncïi les ONGs que passen la pasta dels impostos dels irreprotxables ciutadans occidentals a organitzacions armades i fonamentalistes palestines. (Coses de l'ONU i dels senyors del petroli!).
De tota manera, que ningú no s'esveri... Fa una setmana el Col·legi de Periodistes va incorporar unes "noves recomanacions per a la cobertura de conflictes armats en una revisió, fruit del treball conjunt de l’Oficina de Promoció de la Pau i els Drets Humans de la Generalitat, el Col·legi de Periodistes i l'Observatori de cobertura de conflictes". Es tracta d'un Decàleg (ai, Moisès!) que "parteix de la base que els mitjans de comunicació tenen capacitat per influir en el desenvolupament de conflictes, afavorir la seva resolució o contribuir a reduir el patiment de les persones afectades i demana donar veu a tots els actors, investigar les causes del conflicte en profunditat i evitar el llenguatge dels combatents".
És a dir, a casa nostra els periodistes no estan per informar, sinó per influir en els conflictes i resoldre'ls. Però, ¿qui ha agafat pel ous al Col·legi de Periodistes? : l’Oficina de Promoció de la Pau i els Drets Humans de la Generalitat, la mateixa que en el seu calendari de "dies internacionals fa constar "el dia internacional de la Solidaritat amb el Poble Palestí" però ha eliminat el "Dia de l'Holocaust" que commemoren totes les nacions democràtiques; la mateixa que quan parla de l'Amical de Mathausen no esmenta ni una sola vegada els jueus.
Senyores i senyors, hagin votat el que hagin votat, estem governats per antisemites disposats a dur-nos a l'infern de les seves pulsions i els seus prejudics. I estem en guerra : en Pepe Garriga, el Col·legi de Periodistes i l’Oficina de Promoció de la Pau i els Drets Humans de la Generalitat algun dia, potser, ens n'informaran. O potser ho farà un tribunal internacional.
