La diferència entre Barrera i Benach

La diferència entre Heribert Barrera, mort dissabte a l'edat de 94 anys, i molts dels polítics actuals és que ell era un químic que es dedicava a la política i, en canvi, difícilment trobaríem un diputat que es pogués dedicar a la química o simplement al sector privat.

L'expresident del Parlament, en efecte, era llicenciat en ciències químiques per la Universitat de Barcelona i en física per la Universitat de Montpeller (Llenguadoc). A més, era enginyer químic per l'Institut Químic de Montpeller (Universitat de Montpeller) i doctor en ciències físiques per la Sorbona (París).

Havia treballat com a professor ajudant a la Universitat de Montpeller, com a agregat de recerques al Centre National de la Recherche Scientifique de França, com a becari postdoctoral a la Universitat de New Hampshire (EUA) i finalment com a catedràtic de química inorgànica a la Universitat Autònoma de Barcelona (1970-1984).

Dominava també -a més del català i el castellà- el francès i l'anglès. De fet havia publicat nombrosos treballs científics al llarg de quaranta anys (1944-84) en revistes especialitzades franceses, angleses i nord-americanes. El 1949 rebé el premi Prat de la Riba, de l'Institut d'Estudis Catalans, pel seu treball Noves contribucions a la síntesi d'àcids arilalifàtics i a la teoria de l'acilació intramolecular.

En canvi, aquest diumenge llegia un reportatge sobre Elena Valenciano (Madrid, 1960), la directora de campanya de Rubalcaba, a El Periódico i em va cridar l'atenció que tenia "estudis de Dret i Ciències Polítiques", eufemisme que -en política- vol dir que no va acabar ni Dret ni Ciències Polítiques. El seu currículum oficial m'ho va acabar de confirmar. Això sí ja "ja treballava de telefonista al PSOE amb tot just 17 anys", segons destacava l'esmentat reportatge.

La manca d'estudis universitaris no li ha impedit, tanmateix, fer una pròspera carrera al partit i a la política: diputada al Congrés, secretaria de Política Internacional, membre del comitè fedral des de març del 2007 -i abans entre el 2000 i el 2004. També ha estat eurodiputada gairebé una desena d'anys (1999-2008).

Això és el que hauríem d'evitar. Hores abans del traspàs d'Heribert Barrera, mantenia una conversa al twitter amb @Josep_Ferro -que al seu perfil es defineix com a "pare, enginyer i 'currante' dels que hi van cada dia"- el qual defensava que "més nivell educacional a la política seria interessant". "Sembla que els estudis fotin nosa. Així va el país. No hi estic d'acord. No amb els nostres diners i amb sous importants", afegia.

Hi estic d'acord amb un matís: potser no cal que siguin doctors per Harvard -o vistos els resultats fins ara per Esade- encara que tot ajuda. Tal i com està la universitat espanyola en general i la catalana en particular, només cal consultar la darrera llista de Xangai, ser llicenciat no és una garantia de res.

Xavier Rius

Però com a mínim convindria que els nostres polítics haguessin fet alguna cosa a la vida més enllà de fer carrera al partit: aixecar una empresa, dedicar-se al Tercer Món o escriure una tesi doctoral cum laude. Al capdavall, només cal recordar que els dos càrrecs més importants de l'anterior legislatura van arribar a on van arribar gràcies, entre d'altres coses, a haver fet carrera dintre del partit durant trenta anys malgrat que no tenien estudis universitaris.

L'un encara perquè almenys va tenir responsabilitats de govern, però l'altre era un càrrec sobretot institucional. Al seu currículum oficial -tramès el dia de la seva elecció per a un segon mandat el 17 de novembre del 2007-, ocupava quasi dos folis. La seva activitat laboral quedava reduïda, tanmateix, a una línia i mitja: "El 1979 va entrar a treballar a la Direcció General de Transports de la Generalitat, i al cap d’uns anys va passar a la Direcció General de Joventut". M'estalvio altres comentaris sobre la jubilació d'ambdós -més aviat prejubilació- perquè ja ho va fer el Diari de Girona: 115.000 i 104.000 euros anuals durant quatre anys, respectivament.

Per això -ja em perdonaran- dues de les persones que més admiro personalment encara que no hi combregi políticament són Josep Borrell i Aleix Vidal-Quadras. El primer és enginyer aeronàutic i el segon catedràtic de física nuclear en excedència. Per a un home de lletres com jo tant un títol com l'altre impressionen molt.

La política no pot ser un ascensor social. Només els millors s'haurien de dedicar a la política.